General
De mànecs de destral i de sabons per la pudor
Poques frases de les que encapçalen llibres m’han impressionat tant com la que trobo en obrir Retorn a Killybegs. El tàndem que formen l’editor de 1984, Josep Cots, i el cap de premsa, Miquel Adam, fan possible que ens arribin joies com aquesta.
L’autor, el periodista Sorj Chalandon va haver de suspendre la seva visita a Barcelona per presentar La quarta paret, consternat després que 3 dels seus millors amics perdessin la vida en l’atemptat contra la redacció de Charlie Hebdo.
Retorn a Kyllibegs no és una altra trama sobre l’IRA a Irlanda. És tan universal que s’hi poden identificar altres situacions més properes. I està escrit de forma magistral. Per això ha rebut tants premis.
La frase inicial és anònima. Un proverbi turc, apunten algunes fonts. Algú la va pintar a una paret de Belfast i allà continua. És una metàfora impactant, crua i feridora:
“Sabeu què diuen els arbres quan la destral entra al bosc? Mireu, el mànec és un dels nostres…”
Poques setmanes després d’haver llegit Retorn a Killybegs vaig veure (o hauria de dir “viure”) a la Biblioteca de Catalunya Cels, de Wajdi Mouawad, duta a escena per la companyia LaPerla29, dirigida per Oriol Broggi.
En sortir, anoto (per no oblidar-la), “la” frase que pronuncia el personatge de Blaise Centier. L’anotació no calia. La tindré present per sempre més:
“La desobediència al poder és l’únic sabó eficaç per treure les taques, encara que no tregui la pudor”
Deixa un comentari