General
La germana sisena
Llegeixo i torno a llegir el postfaci que signa Ricard Planas dins del petit volum de dos relats de l’escriptora xinesa Eileen Chang, que acaba de publicar Club Editor i que ha traduït Carla Benet. No trobarem, en dies a venir, cap crítica que no begui de les paraules de l’editor de Males Herbes, expert sinòleg. No hi haurà cap prescripció o ressenya que esmeni la plana a aquest concentrat d’idees i de coneixement del context històric, dels enclavaments geogràfics, de les adaptacions al cinema de les obres de Chang ni de l’ànima creadora de l’autora de L’amor fa caure ciutats i de Setge.
Haurem d’exercir de periodistes dels que feien “ecos de sociedad” i limitar-nos a descriure l’ambient de la soirée que han preparat els editors Maria Bohigas i Luis Solano amb els llibreters de Casa Usher per transformar el pati de la llibreria en un pati del Shangai dels anys 40. Haurem de parlar del nodrit grup d’assistents d’origen asiàtic, dels fanalets de paper d’arròs, dels farcellets de mill i de la música del violí de dues cordes que obre i tanca les òperes tràgiques xineses: el huqin. En cas de no centrar-nos en aquests elements, correrem el perill de convertir-nos en tristos hologrames d’aquest postfaci de Planas.
I això sí, haurem de recomanar ambdues edicions: la inconfusible de Club Editor, que incorpora l’epíleg de Planas, i la cuidadíssima de Libros del Asteroide, amb traducció d’Anne-Hélène Suárez i Qu Xianghong. Una operació, aquesta de traduir, extremadament estudiada per fer la narració més propera i amb les notes a peu de pàgina justes i necessàries.
La coberta dels Llibres del Asteroide mereix menció a banda. Menció de qualitat, com els premis de ràdio. La combinació de la faixeta amb postal i del punt de llibre que trobem en obrir un exemplar (marca de la casa) fan que els llibres d’aquest segell siguin summament atractius, també a nivell estètic.En aquest cas, a la faixeta no diu que “la prosa de Chang és d’un ritme trepidant i de lectura hipnòtica”, sinó que ens recorda que és l’escriptora xinesa més important del segle XX i que es comparen les seves protagonistes femenines amb les heroïnes de Jane Austen, aquelles que es “debaten entre la passió i les convencions socials”.
La intensa mirada d’Anna May Wong ens repta i ens convida – des de la glamurosa fotografia de la coberta- a fixar-nos en la decoració de l’habitació i en el caient de la faldilla prisada, que són un titular velat del que trobarem en la novel·la curta i en el relat posterior.
Després caldrà buscar als prestatges de la Usher la traducció del Llibre de les odes. Potser allà esbrinarem la raó per la qual l’estudi d’aquest clàssic ha atorgat força i pervivència a les elits xineses. I més tard encara, deixarem caure la nit del darrer dia de juny sobre les rajoles hidràuliques de la llibreria, que ens explicaran la història de la Casa Usher. La del carrer Santaló. L’altra és cosa de Poe.
Deixa un comentari