General
L’èpica del formatge de cabra gratinat
En una de les darreres visites que va fer Antonio Gala a Barcelona per presentar novetat editorial, es va reunir amb la premsa per parlar-nos de la seva novel·la. L’estampa dels periodistes allà aplegats era la mateixa que la de l’ancià (ell no ho era encara) que seu als bancs de les places i tira veces als coloms.
Sempre és un plaer observar i escoltar algú que, com Gala, domina l’art de l’oratòria. La paraula per ser dita.
Va començar l’acte apel·lant a la seva excel·lent memòria i ens va dir que recordava la data en què va decidir escriure aquella novel·la. Va ser l’estiu en què es va posar de moda coronar les amanides amb un tall de formatge de cabra gratinat. A ell li va destrossar l’estòmac l’acidesa del quall, però a nosaltres ens va tornar a sorprendre amb la senzillesa amb què es capaç de convertir un fet irrellevant en la pedra de toc d’un discurs.
Les bromes privades en els grups d’amics solen funcionar d’igual manera, i també ho sol fer la memòria dels grans que han estat transplantats de l’àmbit rural a l’urbà. “Recordo que va ser l’any de las riuades del Vallès”, “la Martina es va casar l’any de la nevada”, o “en Josep va néixer el mes que el Papa va visitar Barcelona”.
Fa dies que hi dono voltes. Mentre escolto la ràdio i sento a parlar de l’actuació “brutal” i “èpica” del “mític” (aquí va el nom del jugador de moda), dirigit pel “gran” (aquí el de l’entrenador de moda), que ha aconseguit formar un “equipàs”, penso en quin moment aquests termes van deixar de tenir el sentit inicial i van passar a formar part d’un argot que els ha desvirtuat i que ens martelleja a còpia de reiteració innecessària. I el que encara sobta més: com se n’ha escampant l’ús, de manera que, sigui quin sigui el punt del dial que sintonitzes, van passant per les ones de boca en boca.
Potser és el mateix fenomen que es produeix amb els jocs infantils, que sense que hi hagi una campanya publicitària que els fomenti, avui juguen tots a fer braçalets amb gomes minúscules, demà fan anar tots la mateixa baldufa Súper Turbo Progessive, i d’aquí a un mes matarien pel camaleó que canvia de color quan li toca el sol.
O potser tot plegat és una maquinació perversa del mateix cervell que va inventar les amanides amb formatge de cabra gratinat.
Deixa un comentari