General
Les roses de juny
Les esperàvem, com sempre, a l’abril. Han trigat a treure el nas perquè la sequera de l’hivern va donar pas als pugons que van “plantar” les formigues.
També han hagut de resistir la invasió de l’oïda i del míldiu. Semblava que tots els mals de l’avern botànic s’havien posat d’acord. La voracitat per fagocitar la tendresa que despunta fa venir esgarrifança, en tots els àmbits de la vida. Però hem combatut els atacs amb paciència i finalment elles ja sóc aquí. Ufanoses i altives. Han arribat gairebé coincidint amb el solstici.
La natura sap respondre a les atencions. I les coses ben fetes i ben cuidades acaben emergint i donant fruit. Només cal que els ulls que les poden contemplar siguin prou desperts i agraïts per no perdre’s el banquet al qual han estat convidats. Uns ulls prou hàbils per enviar el missatge adequat al cervell. Uns ulls prou observadors per gaudir de l’incessant espectacle de la naturalesa.
Deixa un comentari