General

Maquiavel i els spin doctors


 

El verb “to spin” (en anglès girar) en argot esportiu vol dir “fer que una bola giri sobre ella mateixa descrivint una parabola”. Trasladat a la política, un expert en spin -un “spin doctor”- seria aquella persona que crea, descriu i tergiversa situacions en benefici propi, és a dir del seu tutelat. Aquell que indica com acusar, manipular i subvertir amb tàctiques no sempre rectes. En resum, aquell que “corba” la realitat. Certament podrien rebre el qualificatiu de “maquiavèl·lics”, si no fos perquè aquest terme s’ha pervetit amb el pas dels segles.

Hi ha un altre categoria de spin doctors formada per càrrecs de l’estructura dels partits. Als uns i als altres els escau, del tot, la lectura d’El Príncep, però no des de la visió que sovint s’aplica: la de Maquiavel com assessor de mandataris que, inspirant-se en la figura de Ferran el Catòlic, va redactar un tractat pel bon govern i que ha passat a la història per formular la tesi que “la fi justifica els mitjans”. Però no ens hauríem de quedar en aquest estrat tòpic. El Príncep no és el Libro de los Eixemplos del conde Lucanor et de Patronio de Don Juan Manuel. Hem d’anar més enllà i veure’l com una instància amb pòlissa i segell de lacre.

Qualsevol que s’atansi a El Príncep (lectura obligatòria en Filosofia del Dret) hauria de llegir abans la carta que Nicolau Maquiavel adreça a Francesco Vettori el 10 de desembre de 1513 des de Sant’ Andrea en Percussina.

Maquiavel està en ple procés de creació de la que serà la seva obra més coneguda: “De principatibus”. Ell no ho arribarà a veure però esdevindrà el llibre italià més difòs i el traduït a més llengües.

Quan Maquiavel escriu a Vettori és a l’exili. I aquí és on tot gira: Maquiavel vol agradar. Amb aquell opuscle, vol complaure i aconseguir els favors i el reconeixement, primer de Juli i després de Lorenzo de Medici. Vol consideració i ésser tingut en compte en les deliberacions que es forgen als salons, als entrellats d’allò que ell va batejar com a “nació-estat”.

Maquiavel no és un Borgia (sentia fascinació per Cèsar Borgia), no és un Sforza, no és un Medici… Ells són l’elit, la noblesa florentina més granada del Quattrocento italià. Els grans mecenes que tenen tombes, panteons i capelles obra de Brunelleschi o Miquel Angel. Maquiavelo, en canvi, és un secretari de la República que en altre temps va arribar a diplomàtic i que malda per entrar en el cercle de poder social i polític.

Aquestes podrien ser bones lectures per un polític amb ànsies de notorietat i ganes de formar part de la cúpula. Però, per anar fent dits (la música de Maquiavel requereix certa experiència lectora) podria començar per una biografia de Groucho Marx, autor de la frase: “La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i després aplicar els remeis equivocats”. Prepara per Maquiavel, i potser el supera.

 

0 Comentaris sobre Maquiavel i els spin doctors

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *