General

Posar en valor les implementacions d’un futur imperfecte


 

Surto d’un acte en un municipi d’Osona, on la consellera d’ensenyament ens havia d’explicar “Què està passant a Catalunya?” en el àmbit de l’educació.

La consellera, però, ha excusat l’assistència a la conferència d’aquest cicle, que el partit del govern està duent a terme per tot el “territori” (eufemisme de trànsit per no dir “país”, que és absolutament correcte, adequat i normatiu).

L’actualitat és que el ministre espanyol del ram ha sotmès a aprovació la nova llei d’educació, que amb el temps prendrà el seu nom, i tots els responsables d’ensenyament del país de les autonomies han hagut de córrer a dir la seva sobre la LOMCE, sobre l’atac frontal a l’Estaut i sobre “españolizar a los niños catalanes”.

A la consellera la substitueix, per explicar-nos “Què està passant a Catalunya”, qui havia estat una seva assessora personal, que va abandonar el càrrec quan va sortir escollida diputada. Jove encara, havia estat presidenta de les joventuts del partit i coneix bé la situació del moment i els municipis del cordó metropolità que “encara ens falta per convèncer”.

Comença parlant de models educatius, de segrestament de continguts, de fracàs escolar i d’una llei predemocràtica a nivell competencial, per passar a parlar-nos de situació límit, d’asfixia sistemàtica, d’herència del tripartit, de 300 anys de resistència i de no-resignació, per acabar dient que el president de la Generalitat no es farà enrere.

Hi ha un moment en què deixo d’anotar conceptes, oblido el fons i em quedo en la forma. És quan poso en marxa el comptador. La unitat de mesura és per hora:

  • 13  “veu dels ciutadans”
  • 10  “gestionar el dia a dia”
  •  9  “posar en valor”
  •  7  “generar accions”
  •  6  “creació d’espais de futur”
  •  4  “dibuixar horitzons positius d’esperança”
  •  3  “incardinació dins del sistema”
  •  3  “implementacions”

I la imaginació em vola fins a un monestir del Bages on se celebren seminaris que formen futurs portaveus de partits polítics, i on neixen futures parelles sentimentals que treballaran plegades per dibuixar futurs horitzons positius d’esperança que possibilitin la creació d’espais de futur on es gestioni el dia a dia posant en valor, això sí, la veu dels ciutadans, que un cop passades per les urnes els han d’assegurar la seva futura incardinació dins el sistema que, això sí, els garantirà la implementació d’uns futurs ingressos amb els quals podran continuar generant accions de futur per ensenyar-nos “Què està passant a Catalunya?”. Futur imperfecte.

0 Comentaris sobre Posar en valor les implementacions d’un futur imperfecte

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *